La Gestalt és una teràpia de confrontació. Es confronta perquè surtin les emocions i es prengui consciència d’elles. Quan estimem i acceptem el que hi ha, se’ns obre el camí. Cal deixar de lluitar contra les emocions per a poder-les alliberar. Les emocions no alliberades se’ns aferren i ens porten a la malaltia. La Gestalt té tres grans pilars: Presència, Consciència i Responsabilitat. Quan estic present puc mirar cap a les meves emocions, els parlo, les estimo, les toco. La Gestalt fa èmfasi a l’aquí i ara. Tot el que no es dóna ara són fantasies no reals que en el millor dels casos ens poden consolar i en el pitjor ens poden atemorir i bloquejar. Quan estic situat aquí i ara, al present, m’adono del que hi ha; en prenc consciència. Així puc alliberar l’emoció. I em responsabilitzo i actuo de manera diferent. Això porta al canvi. D’aquesta manera les emocions ens deixen de bloquejar; prenem força. Moltes vegades pensem que hi ha emocions que són bones i d’altres que són dolentes (por, ràbia…). Les emocions no són bones ni dolentes; totes tenen dues cares i la seva utilitat. Ens hem d’acostar a l’emoció que no ens agrada a veure quin sentit té. Si un tigre entra per la porta, la por ens salvarà la vida. Cada societat ens educa en unes emocions més que en les altres, fins al punt que n’hi ha que les tenim bloquejades. Fins i tot algunes famílies estan ‘programades’ per a sentir unes emocions o unes altres.