La societat en la qual vivim ens porta contínuament a jutjar persones i situacions. S’han definit patrons d’aparença física, comportament i resultats. Ens diuen què hem de ser, pensar, sentir i fer. Tot plegat ens porta a una espiral contínua de crítiques, judicis i malestar. La Fenomenologia ens porta a descriure el que hi ha sense analitzar. Observar el fenomen pur, sense judicis, descriure objectivament el que hi ha. Tot ÉS; ni bo ni dolent; simplement ÉS.
No fa mal dia perquè estigui plovent. Simplement, plou. La Fenomenologia ens porta a no jutjar res. Tot té llums i ombres, tots tenim recursos i frens. Cadascú actua des del seu punt de vista, i les seves circumstàncies i respostes van sempre en la direcció de defensar els seus propis interessos.